Un favor

Buff les 15'37! Avui que has decidit anar a dinar a casa és el dia que més tard surts! Miro al carrer i penso, be, al menys ara no plou.






Surto de la feina, miro al lluny on tinc aparcada la meva Burgman 400 i perfecte! no tinc a ningú aparcat davant meu! Generalment aparco damunt la vorera a la zona on aparquen els cotxes oficials de la feina, així m'asseguro el 99% dels cops que quan surto no hi ha cap cotxe aparcat i tinc la sortida fàcil, perquè no ens enganyem, en parat la meva "burmi" pesa com un mort i m'ha caigut diversos cops al moure-la.

M'afanyo, trec el cadenat, obro el seient, agafo el casc i els guants, i just quan ja m'anava a asseure a la moto, apareix una patrulla de la urbana que decideix aparcar just davant meu! Merda! Segur que són d'aquests que van a fer el cafetonet amb la resta de patrulles del centre al cafè de la ràdio...

S'obre la porta, apareix un agent força jove, menys de 30 segurament, i li dic amb el to més amable de què he sigut capaç: escolta, que em faríeu el favor de desplaçar el cotxe un metre endavant per a poder sortir?

El paio em mira amb aire de superioritat i em diu, "això és el que et passa per aparcar damunt la vorera i dependre de si hi ha cotxes aparcats" .

No m'ho podia creure hahaha, jo només li he demanat si podia desplaçar el cotxe, no  que em fes de pare! I evidentment de seguida he vist que no el mouria, és més és que ni s'ho ha plantejat. I afegeix "mira per allà, assenyalant 20 metres més enllà, la podràs treure." Jo li dic "si clar, ja ho sabia això, però per allà, l'he d'arrossegar i si em mous el cotxe m'ho estalvio". I em contesta: "Si, si, treu-la per allà," dirigint-se, evidentment, cap al cafè de la ràdio sense perdre ni un segon més amb mi.

Li etzibo, tot contenint-me la ràbia un Gràcies! I començo a arrossegar la moto cap on m'havia dit.

El seu company que fins aquell moment era convidat de pedra (al ser el conductor, quan ha arribat on jo era, ja dúiem encetada la conversa) es gira i em crida  "EL CABALLETE, LLEVAS PUESTO EL CABALLETE" però jo he pensat, si, ara t'he d'explicar que moc la moto amb cavallet com a mesura de seguretat per a que no em caigui a terre.... no en tinc ganes, passo de vosaltres, i menys perquè ho he de fet a crits.

No, no estava preparada per una resposta com la que m'ha donat, suposo perquè a tothom que li he demanat m'ho ha fet de bon grat... Però ell  possiblement feia tard al cafè amb els col·legues 7 minuts, els mateixos que jo sortia més tard de la meva feina.