Jo sóc de castanyada. No és que sigui tradició de la família de tota la vida, perquè mon pare molts cops equivocadament, barrejava tradició amb religió, però quan vam entrar a l'institut, moltes coses van canviar a casa, perquè vam aprendre que havia moltes tradicions que no seguíem i que no tenien res de religiós, i així poc a poc les vam anar introduint a casa, i una va ser aquesta, la de la Castanyada.
Moniatos mai ens van faltar a la tardor, perquè a ma mare li encanten. També torràvem castanyes, i finalment un dia va aprendre a fer panellets. A mi pel que jo recordo, els panellets no em feien massa la peça, trobava que eren massa dolços, però noi, amb l'edat, vaja si m'agraden!
Doncs això, que la tradició l'hem incorporat quan ja èrem grans, però s'hi va instal·lar a casa, i des d'aleshores que la vivim amb il·lusió. Fins i tot va haver un any que vam decidir anar tota la família a passar el cap de setmana a prop de la Fageda (una altra de les nostres tradicions, anar per tot sants a veure aquell fantàstic bosc de la comarca de la Garrotxa), doncs resulta que a la casa que vam llogar no hi havia forn! Quin disgust, perquè ni vam tenir panellets, ni moniatos ni res haha.
Quan vaig tenir al Nil, doncs vam seguir la roda, i aleshores ja era jo qui feia els panellets. Al principi de molts gustos i formes, però al final he acabat que només els faig de pinyons que són els que ens agraden a tots, perquè si no, era jo la única que es menjava els altres per no llençar-los, i els quilos no vegis...
Però ai noi, que al càmping on tenim la caravana, fan una barreja, i tant fan que vingui la Castanyera per als petits, com per als grans fomenten les disfresses de Halloween i el truc i tracte. L'any passat, el Nil no estava amb nosaltres per aquesta festa, així que quan venien nens a demanar alguna cosa, els deia que jo era de castanyada, que màxim els podia donar una castanya. com tenim el costum de sopar dalt la caravana, vam tancar tot força d'hora i vam estar molt aliens a l'ambient que havia fora.
Aquest any el Nil si que estava amb nosaltres. Al càmping havia 3 nits que els nens podien demanar el truc o tracte, però l'oficial era la tercera. La primera de les nits que els nens vam començar a voltar pel càmping demanant, el Nil em va copiar l'argument que consistia en dir que "Aquí fem castanyada i només tenim castanyes", i deien ah val! Escolta, que al final, hagués regalat totes les castanyes! Així que al Nil se li va ocórrer oferir pipes, i va tenir molt èxit hahaha perquè hi havia que li deien que estaven farts ja de tant caramel!
A la següent nit, ja estaven tots els seus amics, i com no, es va veure engolit per l'afany d'anar a demanar caramels a les parcel·les ocupades del càmping. Ell igual que els cosins. Encara riem quan recordem al petit Sergi dient "cuto crato? I què podíem fer nosaltres? Jo sóc de castanyada, però clar, el que no em semblava coherent, era dir a tots els nens que venien a buscar caramels, que èrem de castanyada quan el meu propi fill era dels que anaven a demanar... I als nebots? sobretot als petits.... I tampoc volia que la meva parcel·la es convertís en aquella parcel·la fosca on els nens diguessin, allà no hi aneu! allà no hi aneu que no tenen caramels hahaha
Així que dissabte al matí, aprofitant que vaig anar al poble, vaig comprar una bossa de caramels.... si jo comprant caramels per al Haloween!
La veritat és que molts dels nens que van venir a demanar, anaven molt ben disfressats, es notava que no només hi havia les seves ganes de demanar caramels, sinó que es veia al darrera la ma dels pares, que segurament també els feia il·lusió el tema.
El Nil per sort no va demanar de disfressar-se.... tot i que si m'ho hagués demanat, ves què hauria hagut
de fer...
Això si, tots els que es van endur caramels de la meva parcel·la, van haver de cantar la cançó de la Castanyera!
Tremenda barreja hahahaha
