Ahir finalment vaig decidir quin seria el nou itinerari. M'ha costat perquè hi ha vàries opcions, i no sabia quina seria la millor d'entre agafar la línia vermella de metro i fer canvi a la verda, per baixar a Pg. de Gràcia, o agafar la blava i sortir a Diagonal. Perquè el bus no era opció. Aleshores el Ramon em va dir que perquè no fèia el transbord de la blava a la verda a Diagonal, i vaig recordar que havíen les cintes com les de l'aeroport, i aquell passadís tan llarg ja no es feia tan feixug. I aquest matí així ho he fet!.
He vist de lluny les cintes m'he emocionat perquè m'encanta la sensació que tinc quan camino dalt d'elles, em fan sentir com una súper woman, com si tingués cames de gegant i pogués fer unes passes graaaaans. A banda que són tovetes, ho heu notat? Anava jo tan embaladida amb la meva velocitat a la cinta que no m'he adonat que hi ha qui encara pot còrrer més que jo i que feia nosa pel carril de l'esquerre haha, com si jo fós un vechicle lent. Què poc m'ha durat la sensació de súper hahaha.
Un cop he sortit al carrer, ostres, que ja era a Passeig de Gràcia! M'ha fet il.lusió i tot, sobretot perquè és una part d'aquesta avinguda que no conec gens. He començat a baixar i ostres, que xulu quan tot és com nou, quan no tens res controlat, ni les botigues, restaurants, bars, tot és nou per a mi. Ha estat quasi com el dia de reis, que tens un munt de regals i no saps què hi ha dins! Se m'ha fet molt curt arribar a la oficina!
Jo quasi sempre escolto la música en aleatori. M'agrada no saber quina sentiré. I he de dir que no ha tingut preu, just en el moment en què m'acostava a la porta de l'edifi, saltés "Enjoy the silence" versionada pels wiskyns, una de les meves cançons preferides de Depeche Mode!. Ha estat com un himne triomfal !
Un cop al meu nou despatx, tot i que era d'hora i ja havia sortit el sol, ha estat preciós veure com el cel i la llum es reflectia a les finestres d'un edifici veí, com aquesta anava canviant, i d'una llum lleganyosa, ha passat a ser un dia radiant de sol, he estat espectadora del despertar d'un dilluns qualsevol, si, però si tenim en compte que en tota la meva trajectòria laboral, que és de 28 anys, és el primer cop que tinc finestra, havia com perquè em caiguéssin les llàgrimes!
En general ha estat un dia tranquil, perquè sense ordinador quasi tota la jornada, amb un armari per muntar i per tant sense poder endreçar les poques coses que m'havien dut la setmana passada, poc cosa podia fer, aoxí que m'he posat a escriure una mica a mà com més m'agrada, ordenant idees, planificant la setmana, anotant recordatoris per a entrar al calendar quan tingués l'ordinador, perquè a més, m'he quedat sense bateria, així que ni mòbil per passar l'estona o estar connectada amb el món, i de fet quasi ho he agraït.
S'ha fet l'hora d'esmorzar força ràpid, i tot i que no tinc massa costum de baixar, com que m'havia de comprar el dinar, he baixat amb un dels nous companys. I dic nou per dir alguna cosa, perquè fa uns 10 anys, ja vam treballar plegats, abans que una reestructuració m'apartés d'ells. L'administració és així, avui estàs aquí i treballes amb aquests, demà allà i ho fas amb aquells i demà passat potser hi tornes a algun lloc amb antics companys... He agraït que no em comentés quasi res dels nous companys, dels que no conec, perquè si que n'hi ha uns quants de nous per a mi, ja que jo m'estimo més anar sense predisposicions, ser com un full en blanc que anirem escrivint poc a poc.
Al tornar al despatx ja tenia al tècnic instal.lant-me l'ordinador, i abans d'acabar la jornada ja he pogut contestar correus i gestionar algunes de les feines que havia pendents.
En resum , ha estat un bon dia, un bon dilluns, un bon començament de la setmana.
I és que els canvis, són màgics si els deixem que facin la seva feina. I malhauradament ens passem bona part de la vida evitant-los...
Us deixo la versió dels whiskyn's que van fer per una marató de tv3!
