Venda sota pressió

Dijous em telefonen d'un centre d'estètica del barri dient-me que he guanyat un bonus en tractaments. La noia parlava tan ràpid que quan em va dir que calia anar al centre a que em donessin més informació vaig pensar, millor perquè per telèfon no m'estic assabentant de res.

Arribo puntual, i vaja, la noia que ha de donar la informació no hi és i a sobre ens han citat a dues persones a la mateixa hora. Pinta malament això.

La informadora arriba 10 minuts tard. Passa la primera noia, i estan 25 minuts parlant! Jo em vaig quedar adormilada i tot a la cadira, a les 16'00 de la tarda, plena hora de la vecaina, ja em direu.... Però és que 5 minuts més tard que hagués marxat la noia que anava per davant meu, vaig demanar si es recordaven que jo hi era allà. Era evident que no.

Em ve a buscar la informadora, jo li  manifesto el meu malestar per l'espera i clar tot èren excuses... Una molt bona, "és que és l'hora del meu dinar". Em sembla perfecte, tothom te dret a dinar, evidentment, però perquè doneu hores en el teu temps de dinar???

Em comença a donar la informació i per la rapidesa en la parla, i el to de veu, vaig adonar-me que Oh no! era la mateixa que em va  telefonar! A banda que em costava seguir-la, el to era súper agressiu.

Trec la meva llibreta per anar apuntant el que m'anava dient,  li veig que no li agrada i em diu: " no, no cal, ja ho faig jo",  i segueix emplenant el full amb uns numerots grans, tot ple de ratlles i xifres encerclades...  Jo que penso, si he tret la llibreta és perquè el que tu estàs fent no em serveix per a entendre el que m'expliques, així que no li faig cas i apunto les dades a la meva llibreta.

La veritat és que pintava be la oferta, però tal i com estan les coses en aquests moments en el tema econòmic, juntament amb el que no sóc de les que dic que si a la primera, em cal una mica de temps per pensar-ho, i com que tot i ser un bon preu, eren uns quants calerons, volia saber què tinc al compte, les despeses que em venen, si realment és un bon moment ara passades les festes tornar a fer una altra despesa... així que li dic que em sembla molt interessant, però que em cal pensar-ho, si em pot donar una mica de temps. Va posar cara de bruixa dolenta i em diu  amb un to que menyspreava tot el meu ser: "què t'has de pensar? aquesta oferta te la fem perquè no ets clienta habitual i ets del barri, és una gran oferta, però si el fet de pensar-t'ho és per un tema econòmic perquè estàs a l'atur o no tens diners, tenim una altra oferta encara més econòmica bla bla bla" (la veritat és que era igual o més interessant que la primera), i torna a fer gargots al full, a aixecar el to de veu i a ser més agressiva encara. Però ella no s'adonava que per a mi, ja no era un tema de si estava be la oferta  o no, si no,  si m'estava be a mi fer aquella despesa en aquell moment, sense pensar-m'ho.

Veient que no rebia la resposta que de mi esperava em diu,: "totes aquestes persones be que han signat les condicions al moment de saber l'oferta". I caram, veig un contracte, que em caldria llegir be i que no m'ho permetrà per tant, va ser com la gota que fa vessar el got. Li contesto que em sembla meravellós que hagi gent que sigui capaç de prendre decisions sense vacil·lar, però malauradament aquest no era el meu cas. Ella va seguir insistint, i jo, tranquil·lament em vaig aixecar i li vaig dir que la reunió s'havia acabat, que no em pressionés més i que gràcies. Em va seguir fins a la porta bla bla bla bla, però jo ja no la sentia. Quina forma de rallar tu. Ostres tu no suporto aquesta mena de venda, amb pressió i perquè després resulti que és una camama, que has d'afegir diners, perquè això o allò no entra, au va a cagar a la via!