Ja fa molt temps que em vaig llegir aquest llibre, i la veritat és que em va frapar molt! Estava com qui diu finalitzant un procés de canvi personal, be finalitzant, evolucionar i millorar sempre es fa i no s'acaba mai, però per mi si que va ser com un punt i final? no i final no, però si un punt i a part.
Al meu facebook vaig compartir tot un seguit de reflexions, arran de la seva lectura, que avui he recordat, i que ara em ve de gust de compartir aquí al meu blog.
Espero que us agradin! (faig una còpia literal)
Aquestes ratlles són un seguit de pensaments i reflexions molt íntimes, i que en cap cas voldria que uns ho prenguéssiu com a “lliçó”, només que em ve de gust compartir-les amb vosaltres.
La veritat és que la lectura d'aquest llibre m'està encantant, perquè jo també era una princesa que creia en contes de fades, i m'encanta veure que poc a poc he anat seguit el camí que ella emprèn, un camí cap a la veritat i l'amor vertader, que en definitiva és l'amor cap a un mateix.
Moltes d'aquestes frases cal memoritzar-les i anar-les repetint quan s'escau, per tal que es vagin integrant en la nostra forma de fer, perquè al principi, el costum fa que encara vulguem les penúries del passat, però canviant les respostes, actituds i conductes, podem arribar a ser persones molt felices.
Cal ser molt i molt valent per emprendre el camí de la princesa, és un camí molt difícil, molt dur i dolorós, però el premi és la felicitat en si mateixa.....
Sap greu pensar que moltes que llegiran aquest llibre, veuran princeses al seu voltant, però no seran capaces de veure que elles també ho son i es troben atrapades en el seu conte, en la seva infelicitat... Tan de bo un dia siguin capaces de descobrir la veritat.
M'he atrevit en algunes de les frases a posar un comentari personal, d'alguna vivència o de com jo entenc el que ens diu Marcia Grad en aquest tan meravellós llibre. Com que me l'he llegit en castellà, les cites no les posaré en català.
* El amor le hace a uno sentirse bien, si no es así, no es amor. Si sientes dolor. no es amor.
Ai quantes vegades hem escoltat aquella frase que diu "quien bien te quiere te hará sufrir", i així anem creixent de forma tan equivocada pensant que si ens fan mal és que ens estimen. Hi ha molta mentida en la sabiduria popular, i sobretot, hem de pensar que si aquesta no ens afavoreix, perquè la seguim si ens fa mal? perquè ens el fem nosaltres mateixes? Quantes vegades he suportat mal de les meves ex-parelles, sempre disculpant-lo, sempre trobant excuses, sempre mirant de ser perfecta.... Enfi. perquè más vale algo conocido... que bueno por conocer. Qui ens diu que lo que està per conèixer és dolent? Aquí parla la por... Diu el mestre Punset que la felicitat és l’absència de por... doncs traiem la por de les nostres vides!
* Hay que aceptar lo que no se puede canviar. I què difícil és senzillament acceptar, però a força d’intentar-ho acaba sent molt més fàcil que al principi de practicar, i a sobre ens fa lliures.
* Uno elige el camino, y cambiar al otro, no es una elección. El més difícil és adonar-se de que estem mirant de canviar a l'altre, és tot tan inconscient... Però un cop ens ho ensenyen, ja no hi ha excusa...Un cop traiem a la part conscient allò que fins aquell moment era inconscient, és quan ho podem treballar!
* No hay que huir, hay que ir hacia. Tanta gent fuig sense adonar-se'n... donant mil excuses i explicacions, per a acontentar-se elles mateixes. El que te clar el camí, no el justifica.
* La impaciencia es la ignorancia de lo que se supone que está ocurriendo en estos momentos.
* La verdad da sentido a todo, y no se puede aprender en boca de otros. La verdad solo se descubre por uno mismo. Ja ens poden dir, ja, que si no ho veiem... és impossible seguir bons consells.Però hem d’aprendre a escoltar i fins a donar el benefici del dubte a allò que ens pica.....
* La habilidad para hacer lo que es mejor aunque no coincida con lo que uno quiere, es signo de madurez, pero no quiere decir que sea menos difícil Què difícil és triar el que no ens agrada, i no ens adonem que és el que ens avoca directament al fracàs....
* La única seguridad que existe es que uno puede cuidarse de si mismo. No ens cal ningú, no "necessitem ningú! Una altra cosa és que ho vulguem, però necessitar.... deixem d'enganyar-nos.
* El humor hace que el aprendizaje sea más fàcil. Quants cops m'he enfadat perquè no em sortia be alguna cosa, i aquest malhumor feia que encara em costés més que em sortís be. Un cop fet el canvi, un cop he aconseguit "riurem" de mi mateixa i dels meus "fracassos", he aconseguit molta més pau, i una consecució molt més ràpida de resultats. Recordo Maria, un cop que caig caure patinant que em vas mirar, pendent de la meva reacció, i va arribar un dia en què em vaig poder riure de mi mateixa, i avui dia em surt automàticament. Ara acabo de recordar jugant a la neu que vaig caure sense esperar-m’ho i la riallada es va sentir a tota la vall!
* Desconfiar de tu capacidad te impide avanzar y es la causa de tu fracaso. Quants cops no hem fet alguna cosa per no veure'ns prou capacitats? Quants cops hem pensat que no érem prou bons per a fer alguna cosa? Sóm bons des del mateix moment en què ens ho proposem, i si no surt a la primera, cap problema. Veure on hem fallat per no cometre els mateixos errors, i tornar-ho a intentar de nou. L'error és el motor del mon!
* Todo lo que consigue una persona es lo que ha decidido. Aquesta frase se que costarà molt d'entendre, però és així. El problema està en que no sóm conscients del que hem decidit fins que no fem aquest camí d'introspecció a la nostra ànima. Un cop fet, i ens traiem la vena, ens adonem que som el producte dels nostres actes i decisions
* Quizás nos conformamos a lo que estamos acostumbrados, la gente busca lo que conoce, lo que le resulta familiar y más cómodo. Que valents hem de ser per veure la veritat de les nostres infàncies, i així descobrir que el camí de la infelicitat, és un camí que han sembrat altres per nosaltres...
* Todo el mundo es responsable de sus actos y de controlar su propio dolor para que no influya en los demás. Aquí ens parla de les projeccions dels altres, de com ens "vomiten" les seves infelicitats i ens castiguen a nosaltres per les seves mancances... Un dia arribes a casa tan contenta, i l’altre te l’aixafa... i qui és ell per fer-ho? I perquè ho hem permès?...
* Lo que se sienten que no son merecedores de amor, dudan del cariño de los demás hacia ellos, porque creen que nadie puede sentir amor hacia una persona tan indigna como ella. Quants hem patit això? Que posen en dubte qualsevol mostra de carinyo, que dubten de l'amistat i de tot, i ens posen a prova constantment? I amb gelosies i desconfiances...i nosaltres allà lluitant per a ser dignes per ells, però si no ho serem mai! Com diria la meva gran a miga Gemma i perdoneu la vulgaritat de la frase “a cagar a la via home!”
*La forma en que viviste tu ayer, marcó tu hoy y la forma en que vivas tu hoy condicionará tu mañana. Aquella frase típica de "no canviïs mai". Caram, si he estat infeliç fins ara, alguna cosa hauré de canviar per tal que el demà sigui millor no? I avui és el millor dia per a buscar ajuda si no se què he de canviar, si no se en què m'equivoco, si no se perquè tot em resulta del revés del que voldria, avui és el dia.
* Somos únicos y perfectos y merecemos ser amados no por lo que hubiéramos dicho o hecho o por lo que se dejó de hacer o de decir sinó simplemente por ser una criatura del universo.
Hi ha uns quants llibres que penso que moltes de nosaltres aniria be de tenir com a llibre de capçalera com són: Las Mujeres que aman demasiado, Mujeres Malqueridas, tus zonas erróneas i aquest...
Una abraçada
La veritat és que la lectura d'aquest llibre m'està encantant, perquè jo també era una princesa que creia en contes de fades, i m'encanta veure que poc a poc he anat seguit el camí que ella emprèn, un camí cap a la veritat i l'amor vertader, que en definitiva és l'amor cap a un mateix.
Moltes d'aquestes frases cal memoritzar-les i anar-les repetint quan s'escau, per tal que es vagin integrant en la nostra forma de fer, perquè al principi, el costum fa que encara vulguem les penúries del passat, però canviant les respostes, actituds i conductes, podem arribar a ser persones molt felices.
Cal ser molt i molt valent per emprendre el camí de la princesa, és un camí molt difícil, molt dur i dolorós, però el premi és la felicitat en si mateixa.....
Sap greu pensar que moltes que llegiran aquest llibre, veuran princeses al seu voltant, però no seran capaces de veure que elles també ho son i es troben atrapades en el seu conte, en la seva infelicitat... Tan de bo un dia siguin capaces de descobrir la veritat.
M'he atrevit en algunes de les frases a posar un comentari personal, d'alguna vivència o de com jo entenc el que ens diu Marcia Grad en aquest tan meravellós llibre. Com que me l'he llegit en castellà, les cites no les posaré en català.
* El amor le hace a uno sentirse bien, si no es así, no es amor. Si sientes dolor. no es amor.
Ai quantes vegades hem escoltat aquella frase que diu "quien bien te quiere te hará sufrir", i així anem creixent de forma tan equivocada pensant que si ens fan mal és que ens estimen. Hi ha molta mentida en la sabiduria popular, i sobretot, hem de pensar que si aquesta no ens afavoreix, perquè la seguim si ens fa mal? perquè ens el fem nosaltres mateixes? Quantes vegades he suportat mal de les meves ex-parelles, sempre disculpant-lo, sempre trobant excuses, sempre mirant de ser perfecta.... Enfi. perquè más vale algo conocido... que bueno por conocer. Qui ens diu que lo que està per conèixer és dolent? Aquí parla la por... Diu el mestre Punset que la felicitat és l’absència de por... doncs traiem la por de les nostres vides!
* Hay que aceptar lo que no se puede canviar. I què difícil és senzillament acceptar, però a força d’intentar-ho acaba sent molt més fàcil que al principi de practicar, i a sobre ens fa lliures.
* Uno elige el camino, y cambiar al otro, no es una elección. El més difícil és adonar-se de que estem mirant de canviar a l'altre, és tot tan inconscient... Però un cop ens ho ensenyen, ja no hi ha excusa...Un cop traiem a la part conscient allò que fins aquell moment era inconscient, és quan ho podem treballar!
* No hay que huir, hay que ir hacia. Tanta gent fuig sense adonar-se'n... donant mil excuses i explicacions, per a acontentar-se elles mateixes. El que te clar el camí, no el justifica.
* La impaciencia es la ignorancia de lo que se supone que está ocurriendo en estos momentos.
* La verdad da sentido a todo, y no se puede aprender en boca de otros. La verdad solo se descubre por uno mismo. Ja ens poden dir, ja, que si no ho veiem... és impossible seguir bons consells.Però hem d’aprendre a escoltar i fins a donar el benefici del dubte a allò que ens pica.....
* La habilidad para hacer lo que es mejor aunque no coincida con lo que uno quiere, es signo de madurez, pero no quiere decir que sea menos difícil Què difícil és triar el que no ens agrada, i no ens adonem que és el que ens avoca directament al fracàs....
* La única seguridad que existe es que uno puede cuidarse de si mismo. No ens cal ningú, no "necessitem ningú! Una altra cosa és que ho vulguem, però necessitar.... deixem d'enganyar-nos.
* El humor hace que el aprendizaje sea más fàcil. Quants cops m'he enfadat perquè no em sortia be alguna cosa, i aquest malhumor feia que encara em costés més que em sortís be. Un cop fet el canvi, un cop he aconseguit "riurem" de mi mateixa i dels meus "fracassos", he aconseguit molta més pau, i una consecució molt més ràpida de resultats. Recordo Maria, un cop que caig caure patinant que em vas mirar, pendent de la meva reacció, i va arribar un dia en què em vaig poder riure de mi mateixa, i avui dia em surt automàticament. Ara acabo de recordar jugant a la neu que vaig caure sense esperar-m’ho i la riallada es va sentir a tota la vall!
* Desconfiar de tu capacidad te impide avanzar y es la causa de tu fracaso. Quants cops no hem fet alguna cosa per no veure'ns prou capacitats? Quants cops hem pensat que no érem prou bons per a fer alguna cosa? Sóm bons des del mateix moment en què ens ho proposem, i si no surt a la primera, cap problema. Veure on hem fallat per no cometre els mateixos errors, i tornar-ho a intentar de nou. L'error és el motor del mon!
* Todo lo que consigue una persona es lo que ha decidido. Aquesta frase se que costarà molt d'entendre, però és així. El problema està en que no sóm conscients del que hem decidit fins que no fem aquest camí d'introspecció a la nostra ànima. Un cop fet, i ens traiem la vena, ens adonem que som el producte dels nostres actes i decisions
* Quizás nos conformamos a lo que estamos acostumbrados, la gente busca lo que conoce, lo que le resulta familiar y más cómodo. Que valents hem de ser per veure la veritat de les nostres infàncies, i així descobrir que el camí de la infelicitat, és un camí que han sembrat altres per nosaltres...
* Todo el mundo es responsable de sus actos y de controlar su propio dolor para que no influya en los demás. Aquí ens parla de les projeccions dels altres, de com ens "vomiten" les seves infelicitats i ens castiguen a nosaltres per les seves mancances... Un dia arribes a casa tan contenta, i l’altre te l’aixafa... i qui és ell per fer-ho? I perquè ho hem permès?...
* Lo que se sienten que no son merecedores de amor, dudan del cariño de los demás hacia ellos, porque creen que nadie puede sentir amor hacia una persona tan indigna como ella. Quants hem patit això? Que posen en dubte qualsevol mostra de carinyo, que dubten de l'amistat i de tot, i ens posen a prova constantment? I amb gelosies i desconfiances...i nosaltres allà lluitant per a ser dignes per ells, però si no ho serem mai! Com diria la meva gran a miga Gemma i perdoneu la vulgaritat de la frase “a cagar a la via home!”
*La forma en que viviste tu ayer, marcó tu hoy y la forma en que vivas tu hoy condicionará tu mañana. Aquella frase típica de "no canviïs mai". Caram, si he estat infeliç fins ara, alguna cosa hauré de canviar per tal que el demà sigui millor no? I avui és el millor dia per a buscar ajuda si no se què he de canviar, si no se en què m'equivoco, si no se perquè tot em resulta del revés del que voldria, avui és el dia.
* Somos únicos y perfectos y merecemos ser amados no por lo que hubiéramos dicho o hecho o por lo que se dejó de hacer o de decir sinó simplemente por ser una criatura del universo.
Hi ha uns quants llibres que penso que moltes de nosaltres aniria be de tenir com a llibre de capçalera com són: Las Mujeres que aman demasiado, Mujeres Malqueridas, tus zonas erróneas i aquest...
Una abraçada
