Doncs això, la Stepi es fa gran i aquest any canvio de desena...
sembla mentida com passa el temps haha
Vull gaudir molt aquest any i no em vull
estar de res, però des què als 40 vaig deixar de fer dietes, cada anyet he anat
posant un quilet, i ara tinc un cul de pa de quilo hahahaha. total que he
decidit posar-me a dieta, que la menopausa no m'agafi amb aquest sobrepès,
perquè si ara ja sóc una boleta....
En fi que he anat al dietista que ja vaig
visitar just abans que naixés en Nil, de fet vaig deixar la dieta al maig
aprox, després d'haver-.me aprimat molts quilos i quedar estupenda, i al
novembre em quedava embarassada. Pocs cops més en aquests quasi 17 anys he
estat tan prima com aleshores. Ara tampoc pretenc ser un fideuet, si no tenir
un pes sa per encarar aquests 50 amb molta salut.
Tinc un bon camí per davant, i per això,
el bloc espero que em serveixi d'ajuda per anar explicant com em vaig sentint,
i com ho porto. Serà una mesura més de control cap a mi mateixa.
De moment avui ja no he pogut fer
l'esmorzar tal i com diu la dieta, perquè per una banda ahir no vaig anar a
comprar res, i per altra, encara tinc nous i llet de civada a la feina, així
que poc a poc... A migdia tinc l'assaig amb la coral de la feina, cosa que em
dificulta una mica el que em toca per dinar. La setmana vinent m'ho portaré
preparat de casa. De fet, a mesura que escric he pensat d'anar a comprar el que
necessito, preparar-m'ho a l'office de la feina i així em serà més fàcil.
Be, ja us aniré explicant, em queda molt,
però com l'anunci a la CUP aniré poc a poc, perquè vull anar lluny!
Feliç dia de Sant Jordi a tots! I si no teniu parella, enamoreu-vos de vosaltres mateixos, ningú us pot estimar més. I sortiu al carrer I compreu-vos el llibre I la Rosa! És el millor dia del mon per sentir-se enamorat, que ningú no us tregui aquest sentiment!!!
Esta vez la entrada la hago en castellano porque es para compartirla con los de TRND.
La semana pasada fui a la sesión de maquillage personalizada donde tenía la oportunidad de, no solo probar los nuevos productos de maquillaje de CK One, si no también, ser maquillada por un maquillador profesional.
Me costó bastante contactar con el Corte Inglés de Catalunya, en Barcelona donde tenía que recoger el pack, y finalmente como lo tengo cerquita del trabajo, me pasé en persona para pedir cita. La primera impresión, si os he de ser sincera, no fue excesivamente buena. O se pensaban que yo solo tenia un asesoramiento, o tenían cosas en la agenda, pero las miradas entre el maquillador y la otra chica del stand, no me dió muy buena sensación, aún así, cambién la fecha y hora de la primera opción que escogí y sin problema. La verdad es que una vez allí, no me apetecía mucho el maquillador que conocí, y cuando me presentaron a Toni pensé, ay mira, al menos tiene otra actitud.
Solo llegar al stad de CK One, Cristina me atendió maravillosamente bien. Me dio la carta de presentación del proyecto y el pack. Lo leí tranquilamente mienstras llegava Toni, me hizo varias fotos del antes y después. La verdad es que no habia una gran luz, y no són muy buenas, pero para muestra un botón.
Primero se interesó por como me maquillo normalmente. la verdad es que durante años me maquillava a la mía, pero de hace un par que sigo a www.isasaweis.com y de hace un par de meses a www.aishawari.com
y he aprendido mucho, sobretodo de la primera.
Bueno, lo primero que hizo toni fue darme las opciones de sombras; él me aconsejó tanto por mi color de ojos por como iba vestida. Los colores són muy bonitos, todos! Tienen unos brillos preciosos. Yo acostumbro a maquillarme siempre con tonos tierra, pero esta vez, me dejé aconsejar y escogimos un todo en verde y otro dorado. Este es el color verde que escogimos
Primero de todo me puso una crema muy fluidita para preparar la piel. Después una base también muy fluida que me dió un aspecto muy natural, ni se notaba que la llevava y me matizó con polvos. Esto me hizo gracia porque yo no tengo nada de costumbre de usarlo y la verdad es que le dió un efecto como de muy acabado.
Me puso el primer en todo el párpado para preparar la zona de cara a las sombras, y para que tengan un color más bonito. Yo uso el truqui de poner corrector también en esa zona, y de momento no me planteo cambiar porque me da un efecto bastante parecido.
Empezó a mostrarme como se hacía la V externa, qué pinceles usar, como usar las sombras para procurar que el polvillo no se desparrame por las mejillas.... Siguió con el eyeliner. le dije que a mi me encanta el efecto ojo de gato, y así me lo hizo. Aquí teneis los dos pasos
Si que he de decir que no quedé muy satisfecha con el resultado del Eyeliner. Quizás porque era muy grande la zona pintada, quizás porque mi párpado es de los de tipo graso, quizás porque la zona queda como escondida... Sea como sea, al cabo de una hora se me empezó a emborronar la zona, y los colores se mezclaron quedando una zona negruzca. Quedé muy contenta del efecto inicial pero no del de después... hay que contarlo todo, no solo lo bueno
Lo siguiente fué la aplicación del Rimmel. la verdad es que és curioso el pincelito. Insistió mucho en la base de las pestañas y lo fue aplicando a lo largo de ellas. El efecto resultante es la verdad espectacular, aunque este fin de semana lo he usado yo y no lo he conseguido. me ha parecido que el pincel es muy suave, comparado con los que yo estoy acostumbradam, y me costó de poner. Tendré que seguir practicando.
Lo siguiente fue aplicar el corrector de ojeras. Madre mía, que efecto de cobertura que tiene!!! Me quedé alucinada! Como además el que yo estoy usando se me está acabando, aproveché por comprarmelo, y además a buen precio porque estaban todos de promoción al 15%.
El acabose, fue el fijador de cejas, con su pincelito... Pero que bonitas que quedan, y no se mueven! Yo siempre he usado el truqui de la laca, pero tampoco es algo para tirar cohetes, en cambio esto es fantástico. Será seguramente una de las próximas compras.
Siguió el maquillage con el colorete. Me pareció muy curioso el duo, con una parte en polvo y otra en crema. Me indicó donde ponerlo y la verdad es que me quedó con una sensación de seda en las mejillas... precioso. Esto también caerá en mi neceser próximamente... Lástima que en la foto no se aprecie tanto que una parte es en crema.
Para los labios, me decanté por uno de tipo brillante, pero sin llegar a glos. El me propuso un tono coral, pero al menos en el pasado lo usé y no me era muy favorecedor, así que le pedí un rosita, lo que se seguro que me sienta bien. El color era precioso...
Llegó el punto del iluminador. Yo lo había usado en el pasado sin demasiado acierto, pero esta vez los toques que me dió en el puente de la nariz, encima del labio, mentón... no se notavan pero si se notavan, o sea que hacian su función de ilumninar, sin saber porqué haha. No se como explicarme....
Y tachán!!! Aqui teneis el resultado final! Quizás en la foto no se aprecie del todo, pero vamos... que ya os digo que fue increíble!
Como no, me hize fotos con mi estupendo maquillador y su compañera Cristina-. Un lujazo! Es más, toda chica que le guste maquillarse tendría que pasar por una experiencia como esta... Para mi ha sido un regalazo, me ha hecho mucha ilusión!
Y ha he empezado a repartir las invitaciones, incluso las han compartido en twitter hihi. Espero que queden tan contentas como yo! Gracias Ck One y Gracias TRND!
Ahir finalment vaig decidir quin seria el nou itinerari. M'ha costat perquè hi ha vàries opcions, i no sabia quina seria la millor d'entre agafar la línia vermella de metro i fer canvi a la verda, per baixar a Pg. de Gràcia, o agafar la blava i sortir a Diagonal. Perquè el bus no era opció. Aleshores el Ramon em va dir que perquè no fèia el transbord de la blava a la verda a Diagonal, i vaig recordar que havíen les cintes com les de l'aeroport, i aquell passadís tan llarg ja no es feia tan feixug. I aquest matí així ho he fet!.
El metro no anava tan carregat com m'esperava i fins i tot he pogut asseure'm i llegir! He calculat be a quin vagor posar-me, perquè estava en la direcció del canvi de línia. No us passa que molts cops trieu el vagó incorrecte? Mira a mi em fa una ràbia que em passi! Que si t'ho poses a pensar, tant és caminar quan arribes a l'andana que quan baixes a la parada que et toca haha.
He vist de lluny les cintes m'he emocionat perquè m'encanta la sensació que tinc quan camino dalt d'elles, em fan sentir com una súper woman, com si tingués cames de gegant i pogués fer unes passes graaaaans. A banda que són tovetes, ho heu notat? Anava jo tan embaladida amb la meva velocitat a la cinta que no m'he adonat que hi ha qui encara pot còrrer més que jo i que feia nosa pel carril de l'esquerre haha, com si jo fós un vechicle lent. Què poc m'ha durat la sensació de súper hahaha.
Un cop he sortit al carrer, ostres, que ja era a Passeig de Gràcia! M'ha fet il.lusió i tot, sobretot perquè és una part d'aquesta avinguda que no conec gens. He començat a baixar i ostres, que xulu quan tot és com nou, quan no tens res controlat, ni les botigues, restaurants, bars, tot és nou per a mi. Ha estat quasi com el dia de reis, que tens un munt de regals i no saps què hi ha dins! Se m'ha fet molt curt arribar a la oficina!
Jo quasi sempre escolto la música en aleatori. M'agrada no saber quina sentiré. I he de dir que no ha tingut preu, just en el moment en què m'acostava a la porta de l'edifi, saltés "Enjoy the silence" versionada pels wiskyns, una de les meves cançons preferides de Depeche Mode!. Ha estat com un himne triomfal !
Un cop al meu nou despatx, tot i que era d'hora i ja havia sortit el sol, ha estat preciós veure com el cel i la llum es reflectia a les finestres d'un edifici veí, com aquesta anava canviant, i d'una llum lleganyosa, ha passat a ser un dia radiant de sol, he estat espectadora del despertar d'un dilluns qualsevol, si, però si tenim en compte que en tota la meva trajectòria laboral, que és de 28 anys, és el primer cop que tinc finestra, havia com perquè em caiguéssin les llàgrimes!
En general ha estat un dia tranquil, perquè sense ordinador quasi tota la jornada, amb un armari per muntar i per tant sense poder endreçar les poques coses que m'havien dut la setmana passada, poc cosa podia fer, aoxí que m'he posat a escriure una mica a mà com més m'agrada, ordenant idees, planificant la setmana, anotant recordatoris per a entrar al calendar quan tingués l'ordinador, perquè a més, m'he quedat sense bateria, així que ni mòbil per passar l'estona o estar connectada amb el món, i de fet quasi ho he agraït.
S'ha fet l'hora d'esmorzar força ràpid, i tot i que no tinc massa costum de baixar, com que m'havia de comprar el dinar, he baixat amb un dels nous companys. I dic nou per dir alguna cosa, perquè fa uns 10 anys, ja vam treballar plegats, abans que una reestructuració m'apartés d'ells. L'administració és així, avui estàs aquí i treballes amb aquests, demà allà i ho fas amb aquells i demà passat potser hi tornes a algun lloc amb antics companys... He agraït que no em comentés quasi res dels nous companys, dels que no conec, perquè si que n'hi ha uns quants de nous per a mi, ja que jo m'estimo més anar sense predisposicions, ser com un full en blanc que anirem escrivint poc a poc.
Al tornar al despatx ja tenia al tècnic instal.lant-me l'ordinador, i abans d'acabar la jornada ja he pogut contestar correus i gestionar algunes de les feines que havia pendents.
En resum , ha estat un bon dia, un bon dilluns, un bon començament de la setmana.
I és que els canvis, són màgics si els deixem que facin la seva feina. I malhauradament ens passem bona part de la vida evitant-los...
Us deixo la versió dels whiskyn's que van fer per una marató de tv3!
Aquest és el correu que he enviat als que durant 22 anys, han estat els meus companys de feina. Ara comença el dol de veritat, a alguns deixar-los enrere, em costarà....
Bon dia a tots!
"Començo la setmana, i la veritat
és que se’m fa estrany pensar que aquesta és la meva darrera setmana en
aquest edifici, el Casal Sant Jordi.
He passat 22 anys de la meva vida,
venint a treballar aquí, conec perfectament el recorregut, en metro, bus,
caminant, en moto i en bici, no en va, és quasi tota una vida fent el mateix.
Pensar en aquesta rutina de tants anys
m’ajuda, per una banda, perquè molts de vosaltres ja sabeu que em venia de
gust un canvi, però la meva feina m’agrada massa com per deixar-la així com
així. Així que la llei de l’atracció ha fet feina per mi, i m’ha portat un
canvi, amb el que guanyo una finestra, nous companys, noves rutes,
feina nova i evidentment, la meva ocupació actual, però per
guanyar, no ens enganyem, molts cops s’ha de perdre alguna cosa, i aquí
hi entreu vosaltres...
Això no és un adéu, és un fins aviat,
perquè els rumors diuen que d’aquí uns pocs anys, tornarem a estar tots junts
a una nova ubicació, però fins que això no passi, us trobaré a faltar, és
clar que si. Quan m’aneu preguntant si tinc ganes de marxar, us contesto que
si, que em fa il·lusió i que em motiva el canvi, però han estat necessàries
aquestes 3 setmanetes on poc a poc he anat fent el meu dol, i m’he anat
acomiadant en silenci de tots els espais, però ara em quedeu vosaltres,
la part més difícil, perquè les persones són les que al final, t’enduus amb
tu, allà on vas.
I com que d’una forma o d’una altra,
heu format part d’aquests 22 anys, no vull marxar sense acomiadar-me, sense
dir res i fent com si aquest temps no valgués res, i per això el proper
divendres a la una faré un petit aperitiu al que ha estat el meu despatx els
darrers 7 anys... ( és que el temps passa sense casi adonar-nos-en!)
Dijous em telefonen d'un centre d'estètica del barri dient-me que he guanyat un bonus en tractaments. La noia parlava tan ràpid que quan em va dir que calia anar al centre a que em donessin més informació vaig pensar, millor perquè per telèfon no m'estic assabentant de res.
Arribo puntual, i vaja, la noia que ha de donar la informació no hi és i a sobre ens han citat a dues persones a la mateixa hora. Pinta malament això.
La informadora arriba 10 minuts tard. Passa la primera noia, i estan 25 minuts parlant! Jo em vaig quedar adormilada i tot a la cadira, a les 16'00 de la tarda, plena hora de la vecaina, ja em direu.... Però és que 5 minuts més tard que hagués marxat la noia que anava per davant meu, vaig demanar si es recordaven que jo hi era allà. Era evident que no.
Em ve a buscar la informadora, jo li manifesto el meu malestar per l'espera i clar tot èren excuses... Una molt bona, "és que és l'hora del meu dinar". Em sembla perfecte, tothom te dret a dinar, evidentment, però perquè doneu hores en el teu temps de dinar???
Em comença a donar la informació i per la rapidesa en la parla, i el to de veu, vaig adonar-me que Oh no! era la mateixa que em va telefonar! A banda que em costava seguir-la, el to era súper agressiu.
Trec la meva llibreta per anar apuntant el que m'anava dient, li veig que no li agrada i em diu: " no, no cal, ja ho faig jo", i segueix emplenant el full amb uns numerots grans, tot ple de ratlles i xifres encerclades... Jo que penso, si he tret la llibreta és perquè el que tu estàs fent no em serveix per a entendre el que m'expliques, així que no li faig cas i apunto les dades a la meva llibreta.
La veritat és que pintava be la oferta, però tal i com estan les coses en aquests moments en el tema econòmic, juntament amb el que no sóc de les que dic que si a la primera, em cal una mica de temps per pensar-ho, i com que tot i ser un bon preu, eren uns quants calerons, volia saber què tinc al compte, les despeses que em venen, si realment és un bon moment ara passades les festes tornar a fer una altra despesa... així que li dic que em sembla molt interessant, però que em cal pensar-ho, si em pot donar una mica de temps. Va posar cara de bruixa dolenta i em diu amb un to que menyspreava tot el meu ser: "què t'has de pensar? aquesta oferta te la fem perquè no ets clienta habitual i ets del barri, és una gran oferta, però si el fet de pensar-t'ho és per un tema econòmic perquè estàs a l'atur o no tens diners, tenim una altra oferta encara més econòmica bla bla bla" (la veritat és que era igual o més interessant que la primera), i torna a fer gargots al full, a aixecar el to de veu i a ser més agressiva encara. Però ella no s'adonava que per a mi, ja no era un tema de si estava be la oferta o no, si no, si m'estava be a mi fer aquella despesa en aquell moment, sense pensar-m'ho.
Veient que no rebia la resposta que de mi esperava em diu,: "totes aquestes persones be que han signat les condicions al moment de saber l'oferta". I caram, veig un contracte, que em caldria llegir be i que no m'ho permetrà per tant, va ser com la gota que fa vessar el got. Li contesto que em sembla meravellós que hagi gent que sigui capaç de prendre decisions sense vacil·lar, però malauradament aquest no era el meu cas. Ella va seguir insistint, i jo, tranquil·lament em vaig aixecar i li vaig dir que la reunió s'havia acabat, que no em pressionés més i que gràcies. Em va seguir fins a la porta bla bla bla bla, però jo ja no la sentia. Quina forma de rallar tu. Ostres tu no suporto aquesta mena de venda, amb pressió i perquè després resulti que és una camama, que has d'afegir diners, perquè això o allò no entra, au va a cagar a la via!
