Final d'etapa

Aquest és el correu que he enviat als que durant 22 anys, han estat els meus companys de feina. Ara comença el dol de veritat, a alguns deixar-los enrere, em costarà....

Bon dia a tots! "Començo  la setmana, i la veritat és que se’m fa estrany pensar que aquesta és la meva darrera setmana en aquest edifici, el Casal Sant Jordi. He passat 22 anys de la meva vida, venint a treballar aquí, conec perfectament el recorregut, en metro, bus, caminant, en moto i en bici, no en va, és quasi tota una vida fent el mateix. Pensar en aquesta rutina de tants anys m’ajuda, per una banda, perquè molts de vosaltres ja sabeu que em venia de gust un canvi, però la meva feina m’agrada massa com per deixar-la així com així. Així que la llei de l’atracció ha fet feina per mi, i m’ha portat un canvi, amb el que guanyo una finestra, nous companys, noves rutes,  feina nova i evidentment, la meva ocupació actual,  però per guanyar, no ens enganyem,  molts cops s’ha de perdre alguna cosa, i aquí hi entreu vosaltres... Això no és un adéu, és un fins aviat, perquè els rumors diuen que d’aquí uns pocs anys, tornarem a estar tots junts a una nova ubicació, però fins que això no passi, us trobaré a faltar, és clar que si. Quan m’aneu preguntant si tinc ganes de marxar, us contesto que si, que em fa il·lusió i que em motiva el canvi, però han estat necessàries aquestes 3 setmanetes on poc a poc he anat fent el meu dol, i m’he anat acomiadant en silenci de tots els espais, però  ara em quedeu vosaltres, la part més difícil, perquè les persones són les que al final, t’enduus amb tu, allà on vas. I com que d’una forma o d’una altra, heu format part d’aquests 22 anys, no vull marxar sense acomiadar-me, sense dir res i fent com si aquest temps no valgués res, i per això el proper divendres a la una faré un petit aperitiu al que ha estat el meu despatx els darrers 7 anys... ( és que el temps passa sense casi adonar-nos-en!) Una abraçada a tots! Alba Ps)Prometo plorar hahahaha"